|
La cámara oscura
Projecció: diumenge 14 - 22 h - Filmoteca
Argentina, 2008
86 minuts
Gertrudis, la protagonista del relat d’Angélica Gorodischer en què es basa la pel·lícula, és una dona que és mirada sempre com a lletja, fins al punt de ser incapaç de mirar el seu rostre i de mostrar-lo davant l’objectiu d’una càmera fotogràfica. Aquesta història va atreure M. Victoria Menis per la rellevància que té la mirada com a instrument de significació de les coses, i concretament per les possibilitats que li oferia el dispositiu cinematogràfic per elaborar aquesta reflexió de la funció de la mirada en el coneixement de les coses.
La realitzadora utilitza diferents recursos per expressar les conseqüències negatives que pot tenir la mirada exigent d’una mare, la mirada indiferent d’un marit o la mirada creadora d’un artista. Imatges de diversa procedència es combinen amb les cinematogràfiques per així expressar aquest poder de la mirada per fer visibles les coses. La mirada no és instrument de visió, de donar a veure alguna cosa, sinó que, segons els criteris i pautes de visibilitat que la constitueixen, la forma de mirar és la que regula la visibilitat o invisibilitat de les coses. La cara de Gertrudis és fa visible amb la càmera del fotògraf que un dia arriba, i amb aquesta nova mirada canvia també la visibilitat del món de Gertrudis.
Maria Victoria Menis
Nascuda a Buenos Aires. És diplomada del Centro Experimental del Instituto Nacional de Cinematografia d’Argentina (ENERC). Realitzadora, guionista i professora a la UBA, a l’ENERC i a l’Escuela de Cine de Avellaneda (Buenos Aires), ha dirigit llargmetratges com Arregui, la noticia del día i El Cielito.
tornar...
|
